Acta de l'assemblea del 22 d'abril

Acta de l'assemblea del 22 d'abril.

1. Recollida de signatures. Gairebé enllestit, amb l'objectiu de començar a la setmana que ve.
2. Debat amb el rector. S'aprova la proposta de fer una taula rodona amb el rector i, a ser possible, amb degans, professors, estudiants, etc.
3. Altres propostes:

• Iniciativa per a recuperar la franja cultural i reivindicació que es cedeixin espais.
• Fer xerrades a instituts sobre Bolonya

Propera assemblea: 22 abril, 11.30h A3002

Companys i companyes,
El proper dimecres 22 d'abril a l'aula A3002, 11.30h farem una assemblea de campus per parlar de:
Recollida de signatures mencionada en l'anterior trobada
Proposta: organitzar un debat amb la presència del Rector i/o altres càrrecs importants sobre Bolonya i la seva implantació.
Altres propostes fetes a títol individual.

Recordeu que la durada aproximada de les assemblees és d'hora i mitja, màxim dues. Convidem a tothom a participar-hi!

En una altra línia, us recomanem un llibre per Sant Jordi: «La cara fosca del Pla de Bolonya». L'ha editat l'assemblea de PDI i PAS.

“En aquest llibre hi apleguem el testimoni de les anàlisis i els fets més recents del procés de denúncia - a Catalunya i al conjunt de l’estat espanyol- respecte a la mercantilització i uniformització creixents de la universitat pública, un procés que s’ha intentat fer acallar un cop i un altre mitjantçant la violència. Amb aquest volum, doncs, professor(e)s i personal d’administració i serveis de les universitats catalanes mirem de construir la reflexió i la lluita començada pels i les estudiants i així encarnem el crit que elles i ells han repetit: “Vosaltres teniu les porres; nosaltres, els llibres!”.

És de lliure distribució, perquè tothom es pugui informar :)

I també ens fem ressò d'algunes notícies que han aparegut:
El 80% de graus de l'estat espanyol NO estan aprovats.
Setmana de mobilització internacional: Bolonya no només porta problemes a casa, i no estem sols.

Els motius del NO a Bolonya - 5: les conclusions

Conclusió

Bolonya, en la seva declaració (un document d'unes 10 pàgines) estableix unes premisses molt bones i, fins on he vist, ben intencionades. La seva execució, però, és nefasta, fosca i té uns interessos diferents als purament docents que la destrueixen.

Des dels estudiants, organitzats en associacions i assemblees, igual que alguns professors i PAS, critiquem la gestió que s'està fent i que es vulgui implantar a corre-cuita i malament, la manipulació informativa dels mitjans (ho sé, ho diem sempre, però hi ha casos exagerats: programa «59 segundos» amb 4 pro-bolonya i 2-anti, un estudiant en cadascun dels grups, i el que estava a favor era de les joventuts del PSOE), i la manca d'informació transparent directa de les universitats.

Demanem que es congeli el procés i que s'obri un debat on tothom hi participi, no com fins ara, que s'ha donat veu al consell social (amb fort pes empresarial) i en canvi als estudiants no. Ho hem mostrat de forma contundent en referèndums a la UB, UPF i UPC, on hi ha hagut sempre més d'un 85% de vots a favor de parar Bolonya, amb participacions màxima 20% (UB) i mínima 14% (UPC). en tot cas, la participació a la UB en les últimes eleccions a rector va ser, per part dels estudiants, del 3%. a la UPF va ser més divertit, perquè en les eleccions pel rectorat van tenir 1500 vots en blanc com a mesura de protesta, contra 500 a favor del senyor Moreso (únic candidat), així que la participació va rondar el 7%, si no vaig errat.

En comptes d'això, s'ha ignorat els resultats dels referèndums, s'ha seguit endavant i malament, i hi ha hagut una repressió policial extrema amb violència i agressivitat gratuïtes, sospitem que en un intent de desviar l'atenció cap una altra banda (va passar el 2005, amb 41 detinguts) o intentar fer dimitir el sr Saura. Demanem diàleg i ens envien la policia.

Espero no haver-vos avorrit, perquè cansar-vos segur que sí. Tot plegat és molt complex i fa venir mal de cap (o de cama, segons on t'arribi el cop de porra), però és una protesta que fa 10 anys que dura i no es pot resumir més.

Si voleu estar al corrent de què passa a les universitats, més enllà de tv3 i uns rectors repetint com lloros «bolonya és una oportunitat»,podeu mirar els enllaços següents:

http://assembleacampusnord.blogspot.com/ - la nostra assemblea
http://assembleamundet.blogspot.com/ - de la UB-mundet, amb una mica més de continguts.

http://especialbolonya.wordpress.com/ - bolonya a nivell internacional. esquitxa fins i tot el carib i sud-amèrica.

http://tancadaalacentral.wordpress.com/ - sobre la tancada a la central, de primera mà. bloc nou.
http://tancadaalacentral.blogspot.com/ - ídem, primer blog.

Els motius del NO a Bolonya - 4: la famosa mercantilització

Mercantilització

www.cerdanyola.cat/export/sites/portal/galeries/galeria_documents/Documents_premsa_2008/02/La_UBx_la_UPC_i_la_UAB691.pdf

Tenim un deute de 100 milions d'euros, ja. L'any 2008 la UPNA no tenia diners per pagar els seus treballadors ( http://firgoa.usc.es/drupal/node/41103) i fins i tot algun rector es
rebota ( http://www.soitu.es/soitu/2008/09/22/info/1222089852_135117.html )

Motiu: l'estat exigeix cost 0 en els canvis.

«EFE Gabilondo ha señalado que las universidades públicas españolas a pesar de haber incrementado cuantitativamente su financiación desde el traspaso de competencias a las CCAA en 1996, en relación con el PIB, en los últimos diez años, ha pasado de 0,835 a 0,853 por ciento, un crecimiento real neto de 2,15 por ciento. »
http://www.laopinioncoruna.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008101300_8_228451__Sociedad-Universidades-piden-recorte-presupuesto

«en investigación y en enseñanza superior -la UE de los 25 destina un 1,3% del PIB y Estados Unidos un 3%»
http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53393680909&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9&turbourl=false

Aquest punt és potser el més pervers de tots. Un deute milionari de les universitats públiques, un finançament pèssim i trist (no és així del militar, no fos cas que tinguéssim alguna necessitat de petroli i haguéssim d'enviar avions a l'Iraq). Necessitem diners per fer la reforma i, no només no en tenim, sinó que en debem. Però la reforma s'ha de fer! No es pot escoltar els estudiants i més de 700 professors (dels quals uns 55 són catedràtics) http://assembleapdipas.wordpress.com/2009/02/28/manifest/, que demanem diàleg sota l'eslògan «Bolonya: parem i parlem-ne». No es pot escoltar el manifest del maig de 2008 amb més de 2000 signants (http://repositori.wordpress.com/ ). No es pot obrir un debat, discutir com s'està fent, posar en dubte les bases i fer-ho bé. S'ha d'acceptar capital privat i posar en dubte l'autonomia universitària: vindrà Oscar Mayer a posar diners a la facultat de química i, perdó per la broma fàcil, acabarem estudiant el Salsitxoni.

A una empresa no se li pot ni ha de suposar mai bona fe. La finalitat de les empreses és clara i no entraré en crítiques a això: fer euros. Buscar-se la vida per guanyar diners. El coneixement només importa quan produeix i ens fa ser grotescament rics. Si la universitat pública es veu obligada a acceptar diners provinents de capital privat, es veurà en una posició d'inferioritat i sense capacitat de decisió. És crític en facultats com medicina o farmàcia: les malalties desconegudes no s'estudien a Bayer, sinó que estan patrocinats per diners públics per la seva baixa rendibilitat però alta necessitat. Exemple proper: a Finlàndia Nokia té projectes dins universitats. No sé com ho geestionen, però si ve Nokia a la FIB jo estaré encantat de participar en algun projecte seu. Ara bé, i si medicina i telecos volen investigar la relació de les freqüències de GSM amb el càncer? I si Nokia no vol? No es pot posar en cap cas el coneixement en funció del mercat. És cert que la Universitat sempre ha format mà d'obra, però la seva funció va més enllà que això i ha de preservar i transmetre el coneixement de forma oberta i transparent.

Relacionat amb això: http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2009/03/31/estevez-araujo-mision-de-la-universidad-segun-el-ministerio
Reprodueix un article de Jose Antonio Estévez Araujo (docent/investigador de la UB), publicat originalment a http://www.ucm.es/info/nomadas/mientrastanto/

Els motius del NO a Bolonya - 3: competències transversals i reforma docent

Competències transversals

Bolonya wants me to be fluent in English, que sigui bon comunicador, que sàpiga treballar en grup, etc. jo també ho vull, i em sembla bé que reformin així la metodologia docent, però... Com es farà?

Per assolir aquestes competències la universitat no dóna cap facilitat, ni tan sols en temps. Amb una jornada laboral de 35h no es pot estudiar anglès enlloc, i se'm demana fer un nombre determinat d'ECTS en «una llengua estrangera, preferiblement l'anglès» http://sites.google.com/site/assembleacampusnord/Home/MarcGrausUPC.pdf (ctrl+F "llengua"). Mínim, nivell First, però dubto que algú amb només la sele sigui capaç de defensar el treball de fi de grau en anglès. És cert que per part dels estudiants podria arribar a ser factible. Jo mateix me'n crec capaç, però... i els professors? Ara mateix estan rebent classes d'anglès per a docents, i no tots hi van. Hi ha un grup de professors que tenen anglès fluït, d'altres l'aprenen , i d'altres
són reaccionaris i no es converteixen «perquè esperen la jubilació» (paraules textuals del vicerrector d'estudiants a la FIB, en una taula rodona).

Reforma en la docència

És genial que s'acabin els exàmens finals criminals i que no compti per res la feina del curs. A la UPC no ho notem gaire perquè fa temps que es fan coses similars, i l'avaluació contínua em sembla una benedicció, però... com es farà? Quants professors calen per corregir 6 vegades més proves? i quants per mantenir també el pla d'estudis del 2003, per poder garantir que els que vam començar amb aquest poguem acabar-lo?

Ens faran classes més petites i el professor estarà més per nosaltres. Fantàstic! Els professors de la universitat són gent que acostumen a ser admirables i molt interessants de conèixer. L'un treballa amb IA, l'altre investig sobre grafs, l'altre investiga robòtica, l'altre llenguatge natural, etc. Comencem a tirar parets i a canviar l'estructura dels edificis, perquè les aules estan fetes per fer classes magistrals de 100 persones en la majoria de casos. Necessitem projectors i pissarres. De tonteries com pissarres electròniques individuals no, però de projectors mínimament decents sí, i molt. Amb quins diners, estimada Generalitat?

Els motius del NO a Bolonya - 2

Mobilitat

Que amb Bolonya ens podrem moure més és una fal·làcia. Actualment l'Estat Espanyol és el 1r receptor d'Erasmus i el 3r en enviar estudiants a Europa. Ningú n'esmenta les condicions: mentre que un erasmus finnès pot viure sense treballar en un país estranger mentre estudia, un erasmus català ha de sobreviure amb una dotació de 200€ mensuals. Amb el pla de Bolonya se suposa que hauríem de solucionar això, i en comptes de multiplicar per 50 la dotació en beques, ens volen convèncer que gràcies a la unificació de titulacions podrem viatjar. Fals: Europa ha escollit la forma 3 anys de grau + 2 de màster. Espanya, 4+1.

Beques

Bolonya preveu cursos de 60 o bé de 30 crèdits ECTS. 1 ECTS = 25h de treball de l'estudiant. No hi ha terme intermig i no és possible treballar mentre s'estudia: la nostra jornada «laboral» seria de 30 o 35h setmanals. Com ens paguem els estudis? Com ens paguem el pis si hem de canviar-nos de ciutat? Com vivim durant l'any? L'Estat hi pretén posar solució amb la nova política de beques: no les augmenten, però creen les beques-crèdit, un eufemisme per dir préstec sense interessos. Ho argumenten dient que els coneixements són una inversió pel futur, frase que ja fa servir La Salle per anunciar-se. És públic o no és públic? Si fins ara qui no accedia a beca per renda familiar o per nota podia treballar sense endeutar-se, per què se l'obliga a tenir un deute? i amb qui té el deute? Els bancs tenen massa força dins la universitat. Fins i tot el carnet universitari està lligat a un banc, i si t'expliqués les anècdotes i malestar de la FIB amb el Santander... Estafes i tot.
Se n'ha parlat poc, de beques, i massa de les empreses. Encara és a l'aire si s'incrementaran les beques d'ajut com la feina a la biblioteca del campus, o la que fem els estudiants de la FIB a la facultat d'industrials, etc. S'incrementaran de forma raonable o generaran un munt de llocs de treball fantasma i de mala qualitat?
Que altres països facin les coses així no vol dir que sigui una bona idea.

Els motius del NO a Bolonya

Contra Bolonya!

No és estar-hi en contra l'expressió més adequada, suposo. Expliquem-ho:
El pla de Bolonya és la materialització de l'EEES. És una iniciativa de la Unió Europea per a homologar estudis, fomentar la mobilitat dins Europa i modernitzar el sistema pedagògic a les universitats. Això és una bona iniciativa i ens beneficia. El problema és que el que ens volen vendre no és una reforma universitària des del punt de vista de la docència i investigació, sinó una maniobra estranya amb l'Organització Mundial del Comerç al darrere. L'informe Bricall, i de manera més propera la LOU, assenyalen que la voluntat de Bolonya és liberalitzar la Universitat, i això no genera gaire confiança.

«Es fa un esment especial del fet que les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç.»
http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/universitats/recurs/doc/llei1_03_dogc_3826.htm

Cal remacar que Bolonya és una iniciativa, i dóna carta blanca als estats membres de la UE per implementar-ho com vulguin. Com es garanteix una correcta homologació?