Els motius del NO a Bolonya - 4: la famosa mercantilització

Mercantilització

www.cerdanyola.cat/export/sites/portal/galeries/galeria_documents/Documents_premsa_2008/02/La_UBx_la_UPC_i_la_UAB691.pdf

Tenim un deute de 100 milions d'euros, ja. L'any 2008 la UPNA no tenia diners per pagar els seus treballadors ( http://firgoa.usc.es/drupal/node/41103) i fins i tot algun rector es
rebota ( http://www.soitu.es/soitu/2008/09/22/info/1222089852_135117.html )

Motiu: l'estat exigeix cost 0 en els canvis.

«EFE Gabilondo ha señalado que las universidades públicas españolas a pesar de haber incrementado cuantitativamente su financiación desde el traspaso de competencias a las CCAA en 1996, en relación con el PIB, en los últimos diez años, ha pasado de 0,835 a 0,853 por ciento, un crecimiento real neto de 2,15 por ciento. »
http://www.laopinioncoruna.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008101300_8_228451__Sociedad-Universidades-piden-recorte-presupuesto

«en investigación y en enseñanza superior -la UE de los 25 destina un 1,3% del PIB y Estados Unidos un 3%»
http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53393680909&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9&turbourl=false

Aquest punt és potser el més pervers de tots. Un deute milionari de les universitats públiques, un finançament pèssim i trist (no és així del militar, no fos cas que tinguéssim alguna necessitat de petroli i haguéssim d'enviar avions a l'Iraq). Necessitem diners per fer la reforma i, no només no en tenim, sinó que en debem. Però la reforma s'ha de fer! No es pot escoltar els estudiants i més de 700 professors (dels quals uns 55 són catedràtics) http://assembleapdipas.wordpress.com/2009/02/28/manifest/, que demanem diàleg sota l'eslògan «Bolonya: parem i parlem-ne». No es pot escoltar el manifest del maig de 2008 amb més de 2000 signants (http://repositori.wordpress.com/ ). No es pot obrir un debat, discutir com s'està fent, posar en dubte les bases i fer-ho bé. S'ha d'acceptar capital privat i posar en dubte l'autonomia universitària: vindrà Oscar Mayer a posar diners a la facultat de química i, perdó per la broma fàcil, acabarem estudiant el Salsitxoni.

A una empresa no se li pot ni ha de suposar mai bona fe. La finalitat de les empreses és clara i no entraré en crítiques a això: fer euros. Buscar-se la vida per guanyar diners. El coneixement només importa quan produeix i ens fa ser grotescament rics. Si la universitat pública es veu obligada a acceptar diners provinents de capital privat, es veurà en una posició d'inferioritat i sense capacitat de decisió. És crític en facultats com medicina o farmàcia: les malalties desconegudes no s'estudien a Bayer, sinó que estan patrocinats per diners públics per la seva baixa rendibilitat però alta necessitat. Exemple proper: a Finlàndia Nokia té projectes dins universitats. No sé com ho geestionen, però si ve Nokia a la FIB jo estaré encantat de participar en algun projecte seu. Ara bé, i si medicina i telecos volen investigar la relació de les freqüències de GSM amb el càncer? I si Nokia no vol? No es pot posar en cap cas el coneixement en funció del mercat. És cert que la Universitat sempre ha format mà d'obra, però la seva funció va més enllà que això i ha de preservar i transmetre el coneixement de forma oberta i transparent.

Relacionat amb això: http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2009/03/31/estevez-araujo-mision-de-la-universidad-segun-el-ministerio
Reprodueix un article de Jose Antonio Estévez Araujo (docent/investigador de la UB), publicat originalment a http://www.ucm.es/info/nomadas/mientrastanto/